35 Un tal Dositeu, cavaller valerós del grup de Bacènor, havia agafat Gòrgies per la capa i l’estirava amb tota la força amb la idea de capturar viu aquell malvat. Però un cavaller traci envestí Dositeu i li va tallar tot el braç fins a l’espatlla. Així Gòrgies pogué escapar-se i es refugià a Mareixà.
36 Pel seu costat, els soldats d’Azaries feia molt de temps que lluitaven i estaven esgotats. Llavors Judes suplicà al Senyor que demostrés que era el seu aliat i que els guiés en la batalla.
37 I, entonant en la llengua materna el crit i els himnes de guerra, es va llançar per sorpresa contra els soldats de Gòrgies i els obligà a fugir.
38 Judes va reunir l’exèrcit i es dirigí a la ciutat d’Adul·lam. Com que estava a punt de començar el dissabte, es van purificar segons el costum i van celebrar el dissabte allí mateix.
39 L’endemà, Judes i els seus van veure que era urgent recollir els cadàvers dels qui havien caigut en la batalla i enterrar-los al costat dels seus parents en els sepulcres familiars.
40 Però sota els vestits de cada un dels morts van trobar-hi objectes consagrats als ídols de Jàmnia. Ara bé, la Llei prohibeix als jueus de conservar aquests objectes. Així, doncs, tots van poder veure amb claredat la raó per la qual havien caigut en la batalla.
41 Tots van lloar els designis del Senyor, jutge just que revela les coses amagades.