37 I, entonant en la llengua materna el crit i els himnes de guerra, es va llançar per sorpresa contra els soldats de Gòrgies i els obligà a fugir.
38 Judes va reunir l’exèrcit i es dirigí a la ciutat d’Adul·lam. Com que estava a punt de començar el dissabte, es van purificar segons el costum i van celebrar el dissabte allí mateix.
39 L’endemà, Judes i els seus van veure que era urgent recollir els cadàvers dels qui havien caigut en la batalla i enterrar-los al costat dels seus parents en els sepulcres familiars.
40 Però sota els vestits de cada un dels morts van trobar-hi objectes consagrats als ídols de Jàmnia. Ara bé, la Llei prohibeix als jueus de conservar aquests objectes. Així, doncs, tots van poder veure amb claredat la raó per la qual havien caigut en la batalla.
41 Tots van lloar els designis del Senyor, jutge just que revela les coses amagades.
42 Després li van adreçar súpliques demanant que esborrés completament el pecat que havien comès aquells homes. El valerós Judes va exhortar la tropa a guardar-se nets de culpa, ara que havien vist amb els propis ulls les conseqüències del pecat dels qui havien caigut en la batalla.
43 Judes va fer una col·lecta entre tots i cada un dels seus homes i va recollir dues mil monedes de plata, que envià a Jerusalem per oferir un sacrifici pel pecat. Un gest bell i noble, inspirat en el pensament de la resurrecció.