1 L’any cent quaranta-nou, arribà a Judes i als seus homes la nova que Antíoc Eupàtor marxava contra Judea amb un gran exèrcit,
2 acompanyat de Lísies, el seu tutor i cap de govern del reialme. Cada un comandava un exèrcit grec de cent deu mil soldats d’infanteria, cinc mil tres-cents de cavalleria i vint-i-dos elefants, i encara tres-cents carros de guerra armats de tallants a les rodes.
3 Menelau també es va afegir a l’expedició, i amb molta astúcia animava Antíoc a prosseguir-la, no perquè li importés el bé de la pàtria sinó perquè esperava de recuperar el càrrec de gran sacerdot.
4 Però Déu, el Rei dels reis, va desvetllar la ira d’Antíoc contra aquell criminal. I així, quan Lísies li va demostrar que Menelau era el culpable de totes les calamitats presents, Antíoc va ordenar que el duguessin a Berea i l’executessin segons el costum d’aquell lloc.
5 En aquell indret hi ha una torre de vint-i-tres metres d’alt, plena de cendra. La torre té un dispositiu giratori, inclinat de tots cantons cap a la cendra.
6 Quan algú és declarat culpable de saquejar temples o d’haver comès algun altre delicte particularment greu, l’executen fent-lo pujar en aquell dispositiu perquè caigui daltabaix.
7 Aquesta fou la sort reservada a l’infidel Menelau, que el privà fins i tot de ser enterrat.