15 Quan els jueus van conèixer la invasió de Nicànor i l’agressió de les nacions paganes, es van cobrir el cap de terra en senyal de dol i suplicaven Déu, que havia escollit el seu poble per sempre i que sempre havia defensat amb senyals manifestos els qui eren heretat seva.
16 Judes, el cap dels jueus, ordenà que tot seguit aixequessin el campament d’allí on eren. Van entaular batalla amb l’enemic al poble de Dessaú.
17 Simó, el germà de Judes, ja havia entrat en combat contra Nicànor, però una sobtada envestida dels enemics l’havia forçat a retirar-se una mica.
18 Amb tot, Nicànor, que coneixia la valentia i el coratge de Judes i dels seus quan lluitaven per la pàtria, dubtava de poder resoldre el conflicte per la força de les armes.
19 Per això envià Posidoni, Teòdot i Mataties a concertar la pau amb Judes.
20 Després d’haver examinat atentament les seves propostes, Judes, el cap dels jueus, les comunicà a les seves tropes. I davant l’acord unànimement favorable, es van avenir a concertar la pau.
21 Van fixar el dia en què es reunirien els caps tots sols. De cada un dels dos campaments va avançar-se un carro i van preparar uns setials.