17 Simó, el germà de Judes, ja havia entrat en combat contra Nicànor, però una sobtada envestida dels enemics l’havia forçat a retirar-se una mica.
18 Amb tot, Nicànor, que coneixia la valentia i el coratge de Judes i dels seus quan lluitaven per la pàtria, dubtava de poder resoldre el conflicte per la força de les armes.
19 Per això envià Posidoni, Teòdot i Mataties a concertar la pau amb Judes.
20 Després d’haver examinat atentament les seves propostes, Judes, el cap dels jueus, les comunicà a les seves tropes. I davant l’acord unànimement favorable, es van avenir a concertar la pau.
21 Van fixar el dia en què es reunirien els caps tots sols. De cada un dels dos campaments va avançar-se un carro i van preparar uns setials.
22 Judes havia apostat homes armats en punts estratègics disposats a intervenir en cas que hi hagués un cop traïdor de part dels enemics. Però l’entrevista s’esdevingué amb tota normalitat.
23 Nicànor va passar un cert temps a Jerusalem actuant sempre amb correcció i va llicenciar la massa de gent estrangera que se li havia unit.