29 Però, davant la impossibilitat de contravenir les ordres del rei, buscava l’oportunitat de complir-les, valent-se d’algun estratagema.
30 El Macabeu, pel seu costat, aviat s’adonà de la fredor amb què Nicànor el tractava i del seu capteniment cada cop més distant. Entenent que aquella eixutesa no anunciava res de bo, va aplegar un gran nombre de partidaris i s’amagà de Nicànor.
31 En veure’s tan hàbilment burlat per Judes, Nicànor es va presentar al temple més august i més sant de tot el món, a l’hora que els sacerdots oferien els sacrificis acostumats, i va ordenar que li fessin a mans aquell home.
32 Els sacerdots van assegurar-li amb jurament que ignoraven on era l’home que ell cercava.
33 Llavors Nicànor va estendre la mà dreta contra el santuari i pronuncià aquest jurament:– Si no em feu a mans Judes encadenat, arrasaré aquest recinte consagrat a Déu, enderrocaré l’altar i erigiré en aquest mateix lloc un temple esplèndid en honor de Dionís.
34 Dit això, se’n va anar. Immediatament els sacerdots van aixecar les mans cap al cel i invocaren aquell qui sempre ha lluitat a favor del nostre poble:
35 – Tu, Senyor, que no tens necessitat de res ni de ningú, t’has dignat establir entre nosaltres el temple on habites.