3 Hi havia un tal Àlcim, anteriorment gran sacerdot, que havia consentit de viure en la impuresa ritual des dels temps de la revolta. Ara, però, havia arribat a la conclusió que la seva situació no tenia sortida possible i que no li permetrien l’accés al sagrat altar.
4 Es presentà, doncs, davant el rei Demetri cap a l’any cent cinquanta-u per fer-li ofrena d’una corona d’or, una palma i les tradicionals branques d’olivera del temple. Aquell dia, però, va guardar silenci sobre les seves intencions.
5 L’oportunitat per a donar curs a la seva follia li va arribar quan Demetri el convocà a consell i li preguntà sobre les disposicions i els projectes dels jueus. Ell li va respondre així:
6 – Els jueus anomenats asideus, que tenen per cap Judes Macabeu, fomenten la guerra i la revolta, impedint així l’estabilitat del regne.
7 Per això, veient-me privat de la dignitat que em pertoca, és a dir, del càrrec de gran sacerdot, m’he presentat aquí.
8 Em mou, en primer lloc, la preocupació sincera pels interessos del rei; però, segonament, considero el bé dels meus conciutadans. En efecte, la manca de seny de la gent que acabo d’esmentar ha enfonsat tota la nostra nació en la misèria.
9 I tu, oh rei, ara que coneixes en detall tots aquests greuges, vulgues ocupar-te del nostre país i de la nostra gent oprimida, amb aquella benvolença generosa que tothom reconeix.