14 Onies deia a Judes: «Aquest home és Jeremies, el profeta de Déu, l’amic dels seus germans, que sempre prega a favor del poble i de la ciutat santa.»
15 Llavors Jeremies allargava la mà dreta i donava a Judes una espasa d’or. I, mentre la hi donava, deia aquestes paraules:
16 «Rep aquesta espasa santa com un regal de Déu: amb ella esmicolaràs els enemics.»
17 Aquestes paraules tan magnífiques de Judes van tenir la virtut d’aixecar la moral de l’exèrcit i armar els joves de valor. La ciutat de Jerusalem, la religió i el temple estaven en perill; per això van determinar de no atrinxerar-se al campament, sinó passar ardidament a l’atac i decidir la situació en el combat cos a cos.
18 La inquietud que sentien per les dones i els fills, pels germans i els parents, era menor que la preocupació, primera i més gran, pel temple consagrat.
19 Per la seva banda, els qui s’havien quedat a la ciutat sentien un fort neguit, inquiets pel resultat d’una batalla a camp obert.
20 Tots esperaven quin seria el desenllaç del conflicte. L’enemic s’havia concentrat i estava format en ordre de batalla; els elefants ocupaven posicions favorables i la cavalleria cobria les ales de l’exèrcit.