15 Llavors Jeremies allargava la mà dreta i donava a Judes una espasa d’or. I, mentre la hi donava, deia aquestes paraules:
16 «Rep aquesta espasa santa com un regal de Déu: amb ella esmicolaràs els enemics.»
17 Aquestes paraules tan magnífiques de Judes van tenir la virtut d’aixecar la moral de l’exèrcit i armar els joves de valor. La ciutat de Jerusalem, la religió i el temple estaven en perill; per això van determinar de no atrinxerar-se al campament, sinó passar ardidament a l’atac i decidir la situació en el combat cos a cos.
18 La inquietud que sentien per les dones i els fills, pels germans i els parents, era menor que la preocupació, primera i més gran, pel temple consagrat.
19 Per la seva banda, els qui s’havien quedat a la ciutat sentien un fort neguit, inquiets pel resultat d’una batalla a camp obert.
20 Tots esperaven quin seria el desenllaç del conflicte. L’enemic s’havia concentrat i estava format en ordre de batalla; els elefants ocupaven posicions favorables i la cavalleria cobria les ales de l’exèrcit.
21 El Macabeu contemplava aquell desplegament de tropes, el seu armament tan variat i la ferotgia dels elefants. Llavors va aixecar les mans al cel i va invocar el Senyor que obra meravelles. Sabia que no són les armes les que donen la victòria, sinó la decisió de Déu, que concedeix el triomf als qui en són dignes.