34 Aleshores tothom, mirant al cel, donà gràcies al Senyor gloriós tot dient:– Beneït sigui Déu que ha guardat net de tota màcula el seu sant temple!
35 Judes va fer clavar el cap de Nicànor a la muralla de la ciutadella com a signe clar i visible de l’ajut del Senyor.
36 Tots van decidir amb vot unànime de comptar aquell dia entre els assenyalats i celebrar-lo cada any el dia tretze del mes que en arameu es diu d’adar, la vigília del dia anomenat de Mardoqueu.
37 Aquests són els fets de la història de Nicànor. D’aquell temps ençà, la ciutat de Jerusalem ha quedat en poder dels hebreus, i per això jo puc acabar aquí la meva narració.
38 Si la composició és bona i encertada, he aconseguit el que volia. Si és mediocre i de poc valor, vol dir que no he sabut fer-hi més.
39 Tan dolent és beure vi sol com beure aigua sola. Però, així com el vi barrejat amb aigua és una beguda agradable i deliciosa, igualment és l’art de compondre el relat allò que encisa l’orella dels lectors. I amb aquestes paraules acabo.