4 Però un tal Simó, del torn de Bilgà, que era l’encarregat de l’administració del temple, entrà en conflicte amb el gran sacerdot Onies a propòsit de la inspecció dels mercats de la ciutat.
5 Com que no es podia imposar a Onies, anà a trobar Apol·loni, fill de Tràsees, que era aleshores governador de Celesíria i de Fenícia.
6 Simó li explicà que el tresor del temple de Jerusalem era ple a vessar de riqueses fabuloses: la suma total era incalculable i sense proporció amb les despeses exigides pels sacrificis. I afegí encara que era possible de fer passar tot això a mans del rei.
7 Apol·loni, en una entrevista amb el rei, el va posar al corrent de les riqueses de què l’havien informat. Aleshores el rei va encarregar al seu primer ministre Heliodor que anés a Jerusalem amb instruccions precises per a transferir aquelles riqueses al tresor reial.
8 Heliodor va posar-se immediatament en camí, aparentment per inspeccionar les ciutats de Celesíria i de Fenícia; de fet, però, per executar el projecte del rei.
9 Es presentà a Jerusalem i va ser acollit amistosament pel gran sacerdot de la ciutat. Immediatament Heliodor li va comunicar les informacions que havia rebut i li explicà el motiu de la seva vinguda; li demanava també si la informació responia a la realitat.
10 El gran sacerdot li va deixar clar que els diners que hi havia en el tresor del temple, en part eren dipòsits reservats a les viudes i als orfes,