14 Es va arribar a l’extrem que els sacerdots es desentenien del servei de l’altar: amb menyspreu del santuari, es despreocupaven dels sacrificis i, tan bon punt sentien el senyal, corrien a la palestra per participar en els diversos exercicis esportius, contraris a la Llei de Moisès.
15 Tenien per no res les pràctiques honorables de la seva pàtria i consideraven molt millors els honors grecs.
16 Per aquest motiu van caure en una situació tan penosa: aquells mateixos dels quals volien imitar el comportament i que en tot prenien per model, van arribar a convertir-se en els seus enemics i botxins.
17 No es violen impunement les lleis divines! Ho demostrarà la història que segueix.
18 Cada quatre anys se celebraven a Tir uns jocs en honor d’Hèracles, en presència del rei.
19 El menyspreable Jàson hi envià com a representants oficials uns homes de Jerusalem que tenien el títol de ciutadans d’Antioquia, amb tres-centes monedes de plata per al sacrifici d’Hèracles. Però els mateixos que les duien van demanar que no les destinessin a cap sacrifici, perquè no ho van creure convenient, sinó que les esmercessin en altres despeses.
20 Així, doncs, en la intenció del qui les enviava, les monedes de plata havien de servir per al sacrifici d’Hèracles; però, per iniciativa dels qui les duien, van servir per a construir naus de combat.