25 Menelau va tornar amb les credencials del rei però sense res que el fes digne del gran sacerdoci; portava només la passió d’un tirà cruel i el furor d’una bèstia salvatge.
26 I Jàson, que havia desbancat traïdorament el seu germà, desbancat ara per un altre, s’hagué d’exiliar al territori d’Amman.
27 Tanmateix, Menelau detenia el poder, però no pagava cap de les quantitats que havia promès al rei,
28 tot i les reclamacions de Sòstrat, governador militar de la ciutadella de Jerusalem i encarregat de cobrar els tributs. Per aquest motiu, el rei convocà l’un i l’altre.
29 Menelau deixà el seu germà Lisímac com a suplent en el càrrec de gran sacerdot, i Sòstrat es féu substituir per Crates, cap dels mercenaris xipriotes.
30 En aquestes circumstàncies, es van revoltar els habitants de Tars i de Mal·los perquè el rei havia regalat aquestes ciutats a Antiòquida, la seva concubina.
31 El rei hi acudí ràpidament per restablir l’ordre, després de deixar com a regent Andrònic, un dels alts dignataris.