1 En aquella mateixa època, Antíoc preparava la seva segona expedició contra Egipte.
2 Mentrestant, gairebé durant quaranta dies, hi hagué aparicions per tota la ciutat de Jerusalem: corrien pels aires cavallers amb mantells brodats d’or, gent armada formada en cohorts,
3 espases desembeinades, esquadrons de cavalleria en ordre de batalla, atacs i envestides dels uns contra els altres, escuts que entrexocaven, munió de llances, trets de projectils, arreus esclatants d’or i cuirasses de tota mena.
4 Per això tothom pregava perquè aquestes aparicions fossin de bon averany.
5 Llavors es va escampar la falsa nova de la mort d’Antíoc. Jàson va reunir més de mil homes i atacà per sorpresa Jerusalem. Rebutjats de la muralla els defensors i ocupada finalment la ciutat, Menelau es va refugiar a la ciutadella.
6 Jàson degollà sense miraments els seus propis conciutadans, sense adonar-se que un èxit sobre els connacionals era el més gran dels fracassos; es pensava que triomfava sobre enemics, no sobre compatriotes.
7 Però, així i tot, no aconseguí d’emparar-se del poder. La seva traïció va acabar ignominiosament, ja que hagué de tornar altra vegada a l’exili en territori d’Amman.