3 espases desembeinades, esquadrons de cavalleria en ordre de batalla, atacs i envestides dels uns contra els altres, escuts que entrexocaven, munió de llances, trets de projectils, arreus esclatants d’or i cuirasses de tota mena.
4 Per això tothom pregava perquè aquestes aparicions fossin de bon averany.
5 Llavors es va escampar la falsa nova de la mort d’Antíoc. Jàson va reunir més de mil homes i atacà per sorpresa Jerusalem. Rebutjats de la muralla els defensors i ocupada finalment la ciutat, Menelau es va refugiar a la ciutadella.
6 Jàson degollà sense miraments els seus propis conciutadans, sense adonar-se que un èxit sobre els connacionals era el més gran dels fracassos; es pensava que triomfava sobre enemics, no sobre compatriotes.
7 Però, així i tot, no aconseguí d’emparar-se del poder. La seva traïció va acabar ignominiosament, ja que hagué de tornar altra vegada a l’exili en territori d’Amman.
8 La seva conducta criminal tingué una fi desastrosa. Empresonat primer per Aretes, sobirà dels àrabs, hagué de fugir després de ciutat en ciutat. Perseguit per tothom, detestat com a renegat de les lleis del seu poble i odiat com a botxí de la pàtria i dels seus conciutadans, arribà fracassat a Egipte.
9 Aquest home, que n’havia estranyat tants de la seva pàtria, hagué de morir en terra estranya, a Esparta, fins on havia navegat amb l’esperança de trobar-hi refugi en virtut de l’origen comú de jueus i espartans.