11 Uns altres jueus s’havien reunit en unes coves, no gaire lluny de Jerusalem, per celebrar-hi d’amagat el dissabte. Denunciats a Filip, van ser cremats tots alhora, ja que, per respecte a un dia tan assenyalat com el dissabte, havien renunciat a defensar-se.
12 Recomano al lector d’aquest llibre que no es deixi abatre per aquestes calamitats. Que pensi més aviat que aquestes persecucions han servit per a corregir el nostre poble, no pas per a destruir-lo.
13 De fet, Déu mostra una gran bondat quan castiga amb promptitud els qui es comporten malament, en comptes de deixar-los fer durant molt de temps.
14 Abans de castigar els altres pobles, el Senyor espera pacientment que hagin omplert la mesura dels seus pecats. Però a nosaltres no ha volgut pas tractar-nos així:
15 no ha permès que els nostres pecats arribessin al límit i ens hagués de castigar al darrer moment.
16 Ell no aparta mai de nosaltres la seva misericòrdia. Corregeix el seu poble valent-se de les calamitats, però mai no l’abandona.
17 Amb aquestes consideracions només preteníem de recordar aquestes veritats. Després d’aquestes breus reflexions, retornem al fil de la narració.