6 – El Senyor Déu ens veu i realment sent compassió de nosaltres. Ja ho va anunciar a Moisès en el càntic en què s’exclama contra el poble. Diu: “S’apiadarà dels seus servidors.”
7 Després que el primer dels germans hagués mort d’aquesta manera, van dur el segon al suplici. Mentre li arrencaven la pell del cap amb els cabells, li preguntaven:– ¿Menjaràs carn de porc, o vols que et torturem membre per membre?
8 Ell va respondre en la seva llengua materna:– No en menjaré.Per això també ell va ser sotmès a tortura igual que el primer.
9 A punt d’exhalar el darrer sospir, deia al rei:– Tu, malvat, ens arrenques aquesta vida, però el rei del món, per les lleis del qual morim, ens ressuscitarà per a una vida nova, eterna.
10 Després d’aquest, començà el suplici del tercer. Quan li van demanar que tragués la llengua, la va treure de seguida i allargà valerosament les mans,
11 tot dient amb gallardia:– De Déu he rebut aquests membres, i per amor a les seves lleis els sacrifico; i d’ell espero recuperar-los.
12 El mateix rei i els qui l’acompanyaven estaven sorpresos de la valentia d’aquell jove que tenia els turments per no res.