16 El Macabeu, doncs, va concentrar els seus homes, uns sis mil, i els exhortava a no espantar-se davant els enemics ni a témer la gran multitud de pagans que els atacaven injustament. Calia que lluitessin ardidament,
17 tenint present l’ultratge criminal perpetrat contra el sant temple, el tracte humiliant donat a Jerusalem i la destrucció de les seves tradicions.
18 Judes va afegir:– Ells es fien de les armes i de la seva audàcia. Nosaltres ens fiem del Déu omnipotent, que amb un sol moviment de cap és capaç d’abatre els qui ens ataquen i fins i tot el món sencer.
19 Judes els va explicar encara les diverses intervencions de Déu a favor dels seus avantpassats: en temps de Sennaquerib, quan van morir cent vuitanta-cinc mil soldats;
20 o bé en una batalla contra els gàlates a Babilònia, en la qual van prendre part vuit mil jueus juntament amb quatre mil macedonis: quan els macedonis es trobaven en dificultats, sis mil jueus van destruir els cent vint mil enemics, gràcies a l’auxili diví, i es van endur un botí enorme.
21 Amb aquests exemples, Judes enardia els seus homes i els disposava a morir per la Llei i per la pàtria. Va dividir els seus soldats en quatre grups
22 de mil cinc-cents homes cada un, a les ordres dels seus germans Simó, Josep i Jonatan, a més d’ell mateix.