24 Amb el Déu omnipotent com a aliat, els jueus van degollar més de nou mil enemics i van ferir o mutilar la majoria dels soldats de Nicànor. La resta, els obligaren a fugir.
25 Es van apoderar dels diners dels qui havien acudit per comprar-los com a esclaus. Després de perseguir els fugitius una bona estona, hagueren de tornar enrere obligats per l’hora:
26 el repòs del dissabte començava tot seguit, i per això no van allargar més la persecució.
27 Un cop van recollir les armes dels enemics i els van prendre el botí, es posaren a celebrar el dissabte beneint i lloant el Senyor perquè els havia fet veure el dia que marcava la represa de la seva acció bondadosa.
28 Passat el dissabte, van distribuir part del botí a les víctimes de la persecució, a les viudes i als orfes, i la resta se la van repartir entre ells i els seus fills.
29 Feta aquesta distribució, es reuniren a pregar tots plegats suplicant al Senyor misericordiós que es reconciliés definitivament amb els seus servents.
30 En un combat contra els homes de Timoteu i Bàquides, Judes i els seus en van matar més de vint mil i s’apoderaren d’unes fortaleses altíssimes. El botí, molt abundant, van dividir-lo en dues parts iguals: una per a ells mateixos i l’altra per a les víctimes de la persecució, els orfes i les viudes, i també per als més vells.