4 es recordés de l’extermini criminal de tants infants innocents i fes sentir la seva indignació sobre els qui havien blasfemat contra el seu nom.
5 Quan el Macabeu tingué organitzada la seva tropa, es va tornar invencible davant les nacions paganes, ja que l’enuig del Senyor pel seu poble s’havia convertit en misericòrdia.
6 Judes es presentava de cop i volta en pobles i ciutats, i hi calava foc. S’apoderava dels punts estratègics i feia fugir enemics molt nombrosos.
7 Per a emprendre aquestes accions comptava sobretot amb la complicitat de la nit. I l’anomenada del seu valor s’escampava pertot arreu.
8 Filip, delegat reial a Judea, s’adonà que de mica en mica Judes agafava importància i que anava de victòria en victòria. Per això va escriure a Ptolemeu, governador de Celesíria i de Fenícia, perquè donés suport als interessos del rei.
9 Ptolemeu designà immediatament Nicànor, fill de Pàtrocle, un dels més importants entre els anomenats amics del rei, i l’envià al capdavant de més de vint mil homes provinents de nacions diverses, amb l’encàrrec d’esborrar tota la nissaga jueva. Li va donar com a assessor Gòrgies, general experimentat en els afers de la guerra.
10 Amb el producte de la venda de presoners jueus, Nicànor comptava de pagar els quaranta-tres mil quilos de plata que el rei Antíoc havia de tributar als romans.