11 »Efraïm era una vedellaben acostumada,que de bona gana batia el blat;però li vaig posar un joual seu coll fornit:vaig enganxar Efraïm al jou,Judà va llaurari Jacob va esterrossar el seu camp.
12 Vaig dir: “Sembreu-vosllavor de justícia,colliu fruits de bondat;llaureu-vos un camp nou.Ara és el momentde cercar-me a mi, el Senyor,fins que jo vingui i escampila salvació damunt vostre.”
13 Però vosaltres heu conreat injustícies,heu collit maldats,heu menjat fruits dolents.»Tu, Israel, has confiaten les teves maquinacionsi en la multitud dels teus valents.
14 Però s’alçarà un avalotdins el teu poble,i les teves places fortesseran totes devastades,com Xalman va devastar Betarbel,la ciutat-mareesclafada amb els seus fills.
15 Betel us ha dut tot això,ja que heu comès sovint el mal.A l’alba hi haurà la fidel rei d’Israel.»