1 Diu el Senyor: «Els d’Efraïmm’han envoltat de mentides,els d’Israel m’han enganyat;però Judà és encara amb Déu,es manté fidel al qui és santíssim.
2 Efraïm s’alimenta de vent,tot el dia va darrere el vent de llevant;multiplica mentides i desastres.Fa una aliança amb Assíria,i obsequia Egipte amb oli.»
3 El Senyor pledeja amb Judài demana comptes als de Jacobper la seva manera d’obrar:els farà pagar el mal que han fet.
4 Jacob va suplantar el seu germàdins les entranyes de la mare,i quan va ser un homeva lluitar amb Déu,
5 lluità amb un àngel i el va vèncer;va suplicar i obtingué el seu favor.Déu l’anà a trobar a Beteli allí ens va parlar a nosaltres:
6 «El Senyor és el Déu de l’univers;amb aquest nom ha de ser invocat.
7 Tu, per tant, torna al teu Déu,sigues fidel i just,espera sempre en el teu Déu.»
8 Diu el Senyor:«Els de Canaanfan servir balances falses,els agrada d’estafar.
9 I els d’Efraïm diuen:“El cas és que som rics,hem guanyat una fortuna,i en tots els nostres guanysningú no hi trobarà culpa ni pecat.”
10 Doncs bé, jo, el Senyor,que sóc el vostre Déudes que éreu a Egipte,us tornaré a fer viure en tendescom en el tempsque us vaig aplegar.
11 Jo he parlat als profetes,jo els he concedit moltes visions,i per mitjà dels profetesm’explicaré.»
12 Guilad era un cau de maleficis;ara s’ha convertit en no res.A Guilgal sacrificaven vedells,però els seus altarssón ara munts de pedresentre els solcs dels camps.
13 Jacob va fugir al país dels arameus;ell, Israel, es posà a servirper aconseguir una muller,i per ella va guardar els ramats.
14 Gràcies a un profeta,el Senyor va fer pujar Israel d’Egipte,i per ell el poble era guardat.
15 Però els d’Efraïmhan irritat amargamentel seu Senyor,i ell els farà responsablesde la sang vessada,els tornarà les ofensesque han comès.