1 «Emboqueu el corn de guerra! La desgràcia planeja com una àguiladamunt el poble del Senyor,perquè han trencat la meva aliançai han estat infidels a la meva Llei.
2 Cridant auxili em diuen:“Oh Déu, som els d’Israel!Nosaltres et coneixem!”
3 Però Israel ha rebutjat el seu bé,i l’enemic els perseguirà.
4 S’han escollit reisque jo no els havia donat,i governants que jo no aprovava.S’han fet ídolsamb la seva plata i el seu or,per a acabar exterminats.
5 El teu vedell ha estat rebutjat,Samaria!Provoqueu que m’indignicontra vosaltres.Fins quan sereu incapaçosde mantenir-vos innocents?
6 Aquest vedell prové d’Israel,i no és pas Déu:l’ha fet un artesà.Però el vedell de Samariaacabarà esmicolat.
7 Sembren ventadesi colliran tempestats.Blat sense espigano dóna farina,i si de cas en donés,uns estrangers l’engolirien.
8 »Israel ha estat engoliti ara es troba entre les nacionscom una eina sense cap valor.
9 Ells s’han adreçat a Assíriacom un ase salvatge que va a la seva;els d’Efraïm hi han llogat amants.
10 Encara que hagin llogat amantsentre les nacions,ara jo els reuniré,i aniran disminuintsota el pes del Rei de reis.
11 »Com més altars Efraïm ha dedicat,més culpable s’ha fet.Ha construït altars per pecar més.
12 Jo he escrit per a ellsmolts manaments de la Llei,però ells els han miratcom si fossin una cosa estranya.
13 M’ofereixen els sacrificisque em pertoqueni en mengen la carn,però a mi, el Senyor,no em complauen.Em recordo de les seves culpes,els demanaré comptesdels seus pecats:hauran de tornar a Egipte.
14 »Israel s’ha oblidat del seu creadori s’ha construït temples.Judà ha multiplicatles ciutats fortificades,però jo calaré foc a les seves ciutatsi consumiré les seves defenses.»