1 Quan Efraïm parlava,tremolava tothom,era important entre les tribus d’Israelperò ara ha mort,culpable d’adorar Baal.
2 Ara els d’Efraïm continuen pecant:amb la seva plata i les seves artss’han fet ídols de fosa,que no són més que obra d’artesans.D’ells es pot dir:«Els qui ofereixen sacrificissón homes,però fan petons a vedells.»
3 Per això serancom la boira del matí,com la rosada que aviat desapareix,com la palla escampada pel vent,com el fum que surt pel forat.
4 Diu el Senyor:«Jo, el Senyor, sóc el vostre Déudes que éreu a Egipte.No coneixes cap Déu fora de mi,no hi ha cap salvador sinó jo.
5 Jo et vaig conèixer al desert,en una terra resseca.
6 »Així que els vaig alimentar,van saciar-se;però, un cop satisfets,van enorgullir-se i m’oblidaren.
7 Per això jo m’he tornat per a ellscom un lleó,com un lleopardestic a l’aguait vora el camí.
8 Els ataco com una óssaa qui han robat la cria,els destrosso el pit que tanca el cor,els devoro com una lleonaallà mateix.Els animals ferotges els destrossaran.
9 »Això t’ha perdut, Israel.T’has girat contra mi,que era la teva ajuda.
10 On és ara el teu rei,el qui t’havia de salvara tu i les teves poblacions?On són els teus jutges, a qui vas dir:“Doneu-me un rei i una cort”?
11 Jo mateix, a contracor,et vaig donar un rei,i ara, indignat, te l’he pres.
12 »Tinc lligades les culpesdels d’Efraïm,els seus pecats són ben guardats.
13 Quan vénen els dolors de part,ell és com un fill insensatque, arribada l’hora,no vol sortirde les entranyes de la mare.
14 ¿I jo els hauré de rescatardel país dels morts?¿Hauré d’alliberar-los de la mort?Oh mort, on són els teus desastres?On tens el fibló, país dels morts?Els meus ulls es tanquen a la pietat.
15 I encara que Efraïm florísentre els seus germans,vindrà un vent xardorós,un vent del Senyorque pujarà del desert:assecarà les deusi eixugarà les fonts;l’enemic pillarà els tresors,tots els objectes preciosos.