1 Diu el Senyor: «Quan Israel era un noime’l vaig estimar,d’Egipte vaig cridar el meu fill.
2 Però ell és d’aquellsque, com més els crides,més se te’n van:oferien sacrificis als Baals,cremaven ofrenes als ídols.
3 Jo mateix vaig ensenyarEfraïm a caminaragafant-lo pels braços,però ells no han reconegutque jo els he guarit.
4 Jo els atreia cap a miamb llaços d’afecte i amor.Feia com qui aixeca un jou del colli deixa lliure la boca,m’acostava cap a elli li donava menjar.
5 »No tornarà al país d’Egipte,però el rei d’Assíria el dominarà,perquè no han volgut tornar a mi.
6 La guerra farà estrallsa les seves ciutats:esbotzarà les barres de les portesi els engoliràper culpa de les seves intrigues.
7 Els del meu poble s’aferrena la seva apostasia.Els exhorten a mirar cap al cel,però cap d’ells no es redreça.