1 Quan Efraïm parlava,tremolava tothom,era important entre les tribus d’Israelperò ara ha mort,culpable d’adorar Baal.
2 Ara els d’Efraïm continuen pecant:amb la seva plata i les seves artss’han fet ídols de fosa,que no són més que obra d’artesans.D’ells es pot dir:«Els qui ofereixen sacrificissón homes,però fan petons a vedells.»
3 Per això serancom la boira del matí,com la rosada que aviat desapareix,com la palla escampada pel vent,com el fum que surt pel forat.
4 Diu el Senyor:«Jo, el Senyor, sóc el vostre Déudes que éreu a Egipte.No coneixes cap Déu fora de mi,no hi ha cap salvador sinó jo.
5 Jo et vaig conèixer al desert,en una terra resseca.
6 »Així que els vaig alimentar,van saciar-se;però, un cop satisfets,van enorgullir-se i m’oblidaren.