8 »Efraïm es barrejaamb els altres pobles;és com una coca cuita d’un sol costat.
9 Els estrangers li xuclen les forcesi ell ni se n’adona.Se li tornen blancs els cabellsi ell ni ho veu.
10 Està abatut l’orgullque Israel porta a la cara,però no retornen a mi,el Senyor, el seu Déu,ni em consulten res de tot això.
11 Efraïm és un colom ingenu,no té seny:ara demana ajuda a Egipte,ara se’n va cap a Assíria.
12 Quan s’hi encaminin,els tiraré el meu filat,els caçaré com els ocells,els castigaréaixí que els senti reunits.
13 »Ai d’ells, que han fugit de mi!Seran devastats perquè s’han rebel·laten contra meu.¿I jo els he d’alliberar,si quan parlenno fan més que mentir-me?
14 No són sincersquan em demanen ajuda,es lamenten del llit estanti es fan incisionsper obtenir blat i vi.M’han abandonat!