1 Hi havia a Cesarea un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica;
2 era un home piadós, que creia en l’únic Déu amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu i pregava a Déu constantment.
3 Un dia, a l’hora de la pregària de la tarda, va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava:– Corneli!
4 Ell se’l mirà fixament i, esglaiat, digué:– Què hi ha, Senyor?L’àngel continuà:– Les teves pregàries i les teves almoines han arribat davant de Déu, i ell les té presents.
5 Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa a cercar un tal Simó, que duu el sobrenom de Pere.
6 S’allotja a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici, que té la casa vora el mar.
7 Quan l’àngel que li parlava se n’hagué anat, Corneli va fer venir dos criats i un soldat piadós, un dels seus homes de confiança,
8 els ho va explicar tot i els envià a Jafa.
9 L’endemà, cap al migdia, mentre ells encara feien camí i s’acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar.
10 Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi:
11 veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes.
12 Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells.
13 Llavors una veu li va dir:– Pere, aixeca’t. Mata i menja.
14 Pere contestà:– De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur.
15 La veu es va adreçar a Pere per segona vegada:– No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.
16 Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquell llençol fou endut cap al cel.
17 Mentre Pere, tot perplex, es preguntava què podia significar la visió que havia tingut, els homes enviats per Corneli havien demanat per la casa de Simó i ja eren davant la porta.
18 Trucaren i preguntaren:– ¿S’allotja aquí Simó, que duu el sobrenom de Pere?
19 Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l’Esperit Sant li digué:– Hi ha tres homes que et busquen.
20 Aixeca’t i baixa, i no dubtis d’anar amb ells, que els he enviat jo.
21 Pere baixà a trobar aquells homes i digué:– Jo sóc el qui busqueu. Per què heu vingut?
22 Ells respongueren:– El centurió Corneli, un home just i que creu en l’únic Déu, molt apreciat per tots els jueus, ha rebut d’un àngel sant l’ordre de fer-te venir a casa d’ell i d’escoltar les paraules que tu li diràs.
23 Pere, aleshores, els féu entrar i els donà acolliment. L’endemà se’n va anar amb ells acompanyat d’alguns germans de Jafa.
24 El dia següent van arribar a Cesarea, on Corneli, que havia convocat els seus parents i els amics més íntims, ja els esperava.
25 Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus.
26 Pere el va fer aixecar dient-li:– Alça’t, que jo no sóc més que un home, igual que tu.
27 Tot conversant amb ell, Pere entrà a la casa i va trobar-hi molta gent reunida.
28 Els digué:– Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú.
29 Per això, quan han vingut a buscar-me, no hi he posat dificultats. Ara, doncs, pregunto per què m’heu vingut a trobar.
30 Corneli respongué:– Fa quatre dies, en aquesta hora, mentre jo feia aquí a casa meva la pregària de la tarda, es presentà davant meu un home amb vestits resplendents
31 i em va dir: “Corneli, Déu ha escoltat la teva pregària i té presents les teves almoines.
32 Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. S’allotja a casa de Simó, blanquer d’ofici, vora el mar.”
33 Immediatament t’he fet anar a buscar, i tu has tingut la bondat de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí davant de Déu per escoltar tot allò que el Senyor t’ha manat de dir-nos.
34 Llavors Pere prengué la paraula i digué:– Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones,
35 sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin.
36 Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots.
37 Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després del baptisme predicat per Joan.
38 Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell.
39 Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Ells el van matar penjant-lo en un patíbul,
40 però Déu el ressuscità el tercer dia i li concedí que s’aparegués,
41 no a tot el poble, sinó als testimonis que Déu mateix havia escollit des d’abans, és a dir, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després que hagués ressuscitat d’entre els morts.
42 Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l’ha constituït jutge de vius i de morts.
43 Tots els profetes donen testimoni a favor seu dient que tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats gràcies al seu nom.
44 Pere parlava encara, quan l’Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la seva predicació.
45 Els creients d’origen jueu que havien vingut amb Pere van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans.
46 Els sentien parlar en diverses llengües i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué:
47 – Qui pot privar de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres?
48 Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li van pregar que es quedés amb ells uns quants dies.