1 Per aquell temps, el rei Herodes decidí de fer mal a alguns membres de l’Església
2 i féu decapitar Jaume, el germà de Joan.
3 Quan s’adonà que això agradava als jueus, féu detenir també Pere. Eren els dies dels Àzims.
4 Herodes va manar que fos tancat a la presó i en confià la custòdia a quatre esquadres de quatre soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer davant el poble després de Pasqua.
5 Mentre Pere era tancat a la presó, la comunitat pregava a Déu intensament per ell.
6 La nit abans que Herodes anava a fer-lo comparèixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien guàrdia davant la porta de la presó.
7 Tot d’una es va presentar un àngel del Senyor i el calabós s’omplí de claror. L’àngel va tocar Pere al costat, el desvetllà i li va dir:– Aixeca’t, de pressa!Llavors les cadenes li van caure de les mans,
8 i l’àngel li digué:– Cenyeix-te i posa’t les sandàlies.Pere ho va fer, i l’àngel afegí:– Posa’t el mantell i segueix-me.
9 Pere sortí a fora i el seguia, però no s’adonava que això que feia l’àngel era veritat; es pensava tenir una visió.
10 Van passar la primera guàrdia i la segona i arribaren a la porta de ferro que dóna a la ciutat. La porta s’obrí tota sola, i ells sortiren i continuaren carrer avall, i de sobte l’àngel el va deixar.
11 Llavors Pere tornà en si i digué:– Ara veig realment que el Senyor ha enviat el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot allò que el poble dels jueus esperava que passés.
12 Ja del tot conscient de la situació, Pere se’n va anar a casa de Maria, la mare de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc. Allí hi havia molta gent reunida que pregava.
13 Pere va trucar a la portalada, i una criada que es deia Rode anà a preguntar qui hi havia.
14 Així que reconegué la veu de Pere, de tanta alegria, en comptes d’obrir la porta, va córrer cap dins a anunciar que Pere era fora al carrer.
15 Els altres li van dir:– T’has tornat boja!Però ella insistia que era cert. Ells li digueren:– Deu ser el seu àngel.
16 Mentrestant, Pere continuava trucant. Finalment obriren i, en veure’l, van quedar esbalaïts.
17 Ell, amb la mà, els va fer senyal que callessin i els contà com el Senyor l’havia alliberat de la presó. Després els digué:– Feu-ho saber a Jaume i als germans.Després va sortir i se n’anà en un altre lloc.
18 Quan fou de dia, hi hagué una gran confusió entre els soldats, que es preguntaven què se n’havia fet, de Pere.
19 Herodes el va fer buscar i, veient que no el trobaven, va processar els guardes i donà l’ordre d’executar-los. Després va baixar de Judea a Cesarea i s’hi quedà per un cert temps.
20 Herodes mantenia un fort litigi amb els de Tir i Sidó. Com que el proveïment d’aquestes ciutats depenia del rei, decidiren unànimement de presentar-se davant d’ell. Es van guanyar el suport de Blast, el camarlenc reial, i van demanar una solució amistosa.
21 El dia convingut, Herodes, portant el vestit reial, es va asseure a la tribuna i els adreçava un discurs.
22 El poble l’aclamava cridant:– És la veu d’un déu i no pas la d’un home!
23 Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l’honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir.
24 La paraula de Déu crexia i s’escampava.
25 Bernabé i Saule, un cop acomplerta la seva missió a Jerusalem, van tornar en companyia de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc.