1 Llavors Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot
2 i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se’n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.
3 Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l’envoltà una llum fulgurant que venia del cel.
4 Va caure a terra i sentí una veu que li deia:– Saule, Saule, per què em persegueixes?
5 Ell preguntà:– Qui ets, Senyor?Ell li respongué:– Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.
6 Aixeca’t, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
7 Els homes que l’acompanyaven s’havien aturat, muts d’espant; sentien la veu, però no veien ningú.
8 Quan Saule s’aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l’agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc.
9 Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.
10 Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:– Ananies!Ell respongué:– Aquí em tens, Senyor.
11 El Senyor li digué:– Aixeca’t, vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant,
12 i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.
13 Ananies replicà:– Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem,
14 i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se’n presos tots els qui invoquen el teu nom.
15 El Senyor li digué:– Vés-hi, que aquest home és l’instrument escollit perquè porti el meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites.
16 Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom.
17 Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:– Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se’t va aparèixer pel camí quan venies, m’envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l’Esperit Sant.
18 A l’instant li caigueren dels ulls una mena d’escates i recobrà la vista. Llavors mateix s’aixecà i es va fer batejar.
19 Després prengué aliment i recobrà les forces.Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc,
20 i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.
21 Tothom qui el sentia no se’n sabia avenir i deia:– ¿No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ¿No havia vingut aquí precisament per endur-se’ls empresonats als grans sacerdots?
22 Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.
23 Passat bastant temps, els jueus van prendre l’acord de matar-lo,
24 però Saule es va assabentar del complot. Ells vigilaven fins i tot les portes de la ciutat nit i dia per poder-lo matar.
25 Però els seus deixebles, de nit, el baixaren muralla avall dins un cove.
26 Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d’unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble.
27 Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc en el nom de Jesús.
28 Des d’aleshores Saule convivia amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia en el nom del Senyor.
29 També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, però aquests cercaven de matar-lo.
30 Quan els germans ho van saber, se’l van endur a Cesarea i d’allí el feren marxar a Tars.
31 L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia gràcies al consol de l’Esperit Sant.
32 Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida.
33 Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys.
34 Pere li digué:– Enees, Jesucrist et dóna la salut. Aixeca’t i fes-te el llit.Ell es va aixecar a l’instant.
35 Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor.
36 A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines.
37 Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa.
38 Com que Lida és a prop de Jafa, els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a trobar-los.
39 Pere se’n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l’acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles.
40 Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. Després, girant-se cap al cadàver, digué:– Tabita, aixeca’t!Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar.
41 Pere l’agafà per la mà i la féu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant i els la va presentar viva.
42 La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor.
43 Pere es quedà a Jafa una temporada llarga, a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici.