9 L’endemà, cap al migdia, mentre ells encara feien camí i s’acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar.
10 Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi:
11 veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes.
12 Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells.
13 Llavors una veu li va dir:– Pere, aixeca’t. Mata i menja.
14 Pere contestà:– De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur.
15 La veu es va adreçar a Pere per segona vegada:– No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.