22 Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d’ell, digué:»– M’he fixat en David, fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor, que realitzarà tot el que jo vull.
23 »De la descendència d’ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús.
24 Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d’Israel un baptisme de conversió.
25 Joan, quan acabava el seu camí, deia:»– Jo no sóc pas el qui vosaltres penseu. Després de mi ve aquell a qui no sóc digne de deslligar les sandàlies.
26 »Germans, descendents del llinatge d’Abraham i tots vosaltres que creieu en l’únic Déu: és a nosaltres que s’adreça aquesta paraula de salvació.
27 Els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte, però condemnant-lo les van complir:
28 tot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort, van demanar a Pilat que el fes matar.