25 Joan, quan acabava el seu camí, deia:»– Jo no sóc pas el qui vosaltres penseu. Després de mi ve aquell a qui no sóc digne de deslligar les sandàlies.
26 »Germans, descendents del llinatge d’Abraham i tots vosaltres que creieu en l’únic Déu: és a nosaltres que s’adreça aquesta paraula de salvació.
27 Els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte, però condemnant-lo les van complir:
28 tot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort, van demanar a Pilat que el fes matar.
29 I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures deien d’ell, el baixaren del patíbul i el van dipositar en un sepulcre.
30 Però Déu el ressuscità d’entre els morts,
31 i durant molts dies es va aparèixer als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. Ells són ara els seus testimonis davant el poble.