6 Però, davant l’oposició dels jueus i les paraules injurioses que li adreçaven, Pau s’espolsà els vestits, en senyal de trencament amb ells, i els digué:– Vosaltres sou els únics responsables del que us pugui passar. Jo no en tinc cap culpa. D’ara endavant aniré als pagans.
7 Llavors abandonà la sinagoga i se’n va anar a viure a casa d’un tal Tici Just, adorador de l’únic Déu, que tenia la casa al costat mateix de la sinagoga.
8 Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tota la seva família, i molts dels corintis, en sentir-ho, creien i es feien batejar.
9 Una nit, en una visió, el Senyor digué a Pau:– No tinguis por; continua parlant, no callis.
10 Jo sóc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós.
11 Pau s’hi va quedar un any i mig i ensenyava entre ells la paraula de Déu.
12 En temps de Gal·lió, procònsol d’Acaia, els jueus es van alçar tots a l’una contra Pau, el conduïren davant el tribunal