20 Jo, per la meva part, em trobava indecís sobre aquestes qüestions, i vaig dir-li si estaria disposat a anar a Jerusalem per ser-hi judicat sobre les acusacions presentades.
21 Però Pau va interposar una apel·lació perquè el seu cas fos reservat a la jurisdicció de l’emperador, i he ordenat que continuï pres fins que el pugui enviar al Cèsar.
22 Agripa digué a Festus:– També jo voldria escoltar aquest home.Festus li contestà:– Demà mateix el sentiràs.
23 L’endemà, Agripa i Bernice arribaren amb gran pompa i entraren a la sala d’audiències, acompanyats de tribuns i de personatges importants de la ciutat. Després, per ordre de Festus, Pau fou introduït a la sala.
24 Festus digué:– Rei Agripa i tots els presents: davant vostre hi ha aquest home contra el qual tots els jueus en massa, tant a Jerusalem com aquí, m’han vingut a demanar cridant que no se l’havia de deixar viure més.
25 Jo, per la meva part, he arribat a la conclusió que no ha comès res que mereixi la pena de mort. Però ell ha apel·lat a l’emperador, i per això he decidit d’enviar-l’hi.
26 A propòsit d’ell, no tinc res de segur per a escriure al sobirà. He volgut, per tant, fer-lo comparèixer davant vostre i especialment davant teu, rei Agripa, perquè, després de l’interrogatori, sàpiga què escriure.