20 Feia dies que no es veien ni el sol ni les estrelles, i teníem a sobre un gran temporal: anàvem perdent tota esperança de salvar-nos.
21 Feia temps que no menjaven res. Llavors Pau es posà dret enmig d’ells i els digué:– Companys, més valia que m’haguéssiu fet cas i no haguéssim sortit de Creta; ens hauríem estalviat aquests mals i aquestes pèrdues.
22 Però ara us exhorto a no desanimar-vos. La nau es perdrà, però ningú de vosaltres no hi deixarà la vida.
23 Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel del Déu a qui pertanyo i adoro,
24 i m’ha dit: “Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell.”
25 Per tant, estigueu animats, companys! Confio en Déu i sé que es complirà això que m’ha estat dit.
26 Segur que anirem a parar en una illa!