24 i m’ha dit: “Pau, no tinguis por: cal que compareguis davant el Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell.”
25 Per tant, estigueu animats, companys! Confio en Déu i sé que es complirà això que m’ha estat dit.
26 Segur que anirem a parar en una illa!
27 A la catorzena nit d’anar a la deriva per l’Adriàtic, els mariners, pels volts de mitjanit, van sospitar que ens acostàvem a terra.
28 Llavors van calar la sonda, i donava una altura de vint braces. Una mica més enllà, donava una altura de quinze.
29 Tement que no ens estavelléssim contra uns esculls, van tirar quatre àncores a popa i frisaven perquè es fes de dia.
30 Però els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d’estendre les àncores de proa.