30 Però els mariners intentaven fugir del vaixell i ja arriaven el bot a la mar amb el pretext d’estendre les àncores de proa.
31 Pau digué aleshores al centurió i als soldats:– Si aquests no es queden a la nau, no us salvareu pas.
32 Llavors els soldats van tallar les cordes del bot i el deixaren caure a l’aigua.
33 Mentrestant s’anava fent de dia i Pau animava tothom a prendre aliment. Els deia:– Avui fa catorze dies que esteu a l’expectativa i els heu passat dejuns, sense menjar res.
34 Us recomano, doncs, que prengueu aliment: el necessiteu per a salvar-vos. Ningú de vosaltres no perdrà ni un sol cabell.
35 Havent dit això, prengué pa, digué l’acció de gràcies a Déu davant de tothom, el partí i començà a menjar.
36 Llavors tots es van animar i prengueren aliment.