9 Havia transcorregut força temps, i entràvem ja a l’època de la navegació perillosa, perquè havia passat fins i tot el dia de l’Expiació. Pau els advertia:
10 – Companys, estic veient que la navegació portarà mals i pèrdues greus a la nau i a la càrrega, i fins i tot a les nostres vides.
11 Però el centurió feia més cas del timoner i del patró que no pas de les paraules de Pau.
12 D’altra banda, el port no era apropiat per a passar-hi l’hivern; per això la majoria foren del parer de salpar d’allí i provar d’arribar a Fènix, un port de Creta que mira a garbí i a mestral, i quedar-nos-hi durant l’hivern.
13 Es va aixecar aleshores brisa de migjorn, i, creient que podien assolir el seu objectiu, llevaren àncores i costejaren Creta de molt a prop.
14 Però poc després es va girar del costat de l’illa una ventada forta que s’anomena gregalada;
15 la nau fou arrossegada mar endins, i, no podent fer front al vent, ens vam abandonar a la deriva.