2 En aquell moment també portaven al temple un home invàlid de naixement, que deixaven cada dia al costat de la porta anomenada Bonica, perquè demanés caritat als qui hi entraven.
3 L’home va veure que Pere i Joan anaven a entrar al temple i els demanà caritat.
4 Pere, juntament amb Joan, fixà els ulls en ell i li digué:– Mira’ns!
5 Ell se’ls va mirar, esperant que en rebria alguna cosa.
6 Llavors Pere li va dir:– De plata i d’or no en tinc, però el que tinc, t’ho dono: en el nom de Jesucrist, el Natzarè, aixeca’t i camina!
7 Pere l’agafà per la mà dreta i l’aixecà. A l’instant els peus i els turmells se li enfortiren,
8 es posà dret d’un salt i caminava; i va entrar amb ells al temple caminant i saltant i lloant Déu.