17 Feliç tu, país que tens reisde noble llinatgei prínceps que mengenquan és l’hora,per refer les forcesi no per embriagar-se.
18 Per peresa, s’esfondra el sostre;per deixadesa, la casa té goteres.
19 A taula hi vas a passar-t’ho bé,el vi alegra la vida.Menjar i beure és possible amb diners.
20 Ni tan sols de pensamentno maleeixis el rei,ni tan sols en privatno malparlis del ric,perquè un ocell pot endur-seles teves paraulesi fer saber tot el que has dit.