1 Tot té el seu moment,sota el cel hi ha un tempsper a cada cosa.
2 Hi ha un temps d’infantari un temps de morir,un temps de plantari un temps de collir.
3 Un temps de matari un temps de guarir,un temps d’enrunari un temps de construir.
4 Un temps de plorari un temps de riure,un temps de plànyer-sei un temps de dansar.
5 Un temps de tirar pedresi un temps d’aplegar-ne,un temps d’abraçari un temps d’estar-se’n.
6 Un temps de cercari un temps de perdre,un temps de guardari un temps de llençar.
7 Un temps d’esquinçari un temps de cosir,un temps de callari un temps de parlar.
8 Hi ha un temps d’estimari un temps d’odiar,hi ha un temps de guerrai un temps de pau.
9 El qui treballa, què en treu del seu esforç?
10 M’he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes:
11 ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet.
12 Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida.
13 Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu.
14 Entenc que tot el que Déu fa perdura eternament: no s’hi pot afegir res ni se’n pot sostreure res. Déu obra així perquè vol ser venerat.
15 Allò que ara és, ja ha estat abans, i allò que encara no és, també ja era. Déu és qui fa que tot continuï.
16 Encara he vist una altra cosa sota el sol: la maldat regna a la sala del judici, la maldat ha pres el lloc al dret.
17 I jo em dic: «Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per a cada acció.»
18 Jo penso dels homes que Déu els posa a prova perquè vegin que, per ells mateixos, són com les bèsties.
19 Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers.
20 Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot.
21 Qui sap si l’alè de vida de l’home puja cap amunt mentre que l’alè de vida de les bèsties baixa avall, cap a la terra?
22 Entenc que no hi ha res millor per a l’home que fruir de tot el que fa: aquesta és la seva paga! Perquè, qui li podrà fer veure què passarà després d’ell?