1 I recorda’t del teu creador,ara que ets jove,abans no vinguin els dies dolentsi arribin aquells anysen què ja no dóna gust de viure;
2 abans no s’apaguin el sol i la llum,la lluna i els estels,i, després de la pluja,encara torni la nuvolada.
3 Aquells dies, tremolen els homesque abans guardaven la casa,els més vigorosos s’encorben;les dones que abans moliensón poques i deixen de moldre,les qui guaitaven per les finestresja només veuen foscor;
4 i es tanquen les portes del carrermentre s’apagala remor de la mola;l’home es llevaamb el cant dels ocells,però totes les cantúries es perden.
5 Llavors, una pujada espantai es té por de fer camí.L’ametller floreix,la llagosta s’engreixai la tàpera madura,però l’home se’n vaal seu estatge etern,i les ploraneres ja ronden pel carrer.
6 Sí, recorda’t del teu creadorabans no es rompi el fil de platai el llantió d’or s’esberli,abans no s’esmicoli la gerra a la fonti la corriola del pou es trenqui,
7 abans la pols no torni a la terra,el lloc on era,i l’alè de vida retorni a Déu,ell que l’havia donat.
8 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.
9 Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis.
10 Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat.
11 Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s’assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes.
12 A més d’aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure molts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.
13 Final de l’obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déu i guarda els seus manaments: això vol dir ser home.
14 Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.