2 Però sàpigues també repartir el que tens entre set i fins entre vuit, que no saps quina calamitat pot arribar a la terra.
3 Quan els núvols van carregats, aboquen la pluja damunt la terra, i quan un arbre cau, tant si és cap al nord com cap al sud, es queda al lloc on ha caigut.
4 Qui es fixa en el vent no sembra, i qui s’encanta mirant els núvols no cull.
5 Així com ignores quin és el camí de l’alè de vida i com es formen els ossos a les entranyes de la dona embarassada, també ignores com actua Déu, ell que fa una cosa i l’altra.
6 Sembra de bon matí la teva llavor i al vespre no donis repòs a les teves mans, perquè, d’aquestes dues coses, no saps quina reeixirà, o bé si totes dues seran igualment profitoses.
7 Que n’és, de dolça, la llum! Que n’és, d’agradable, veure el sol!
8 Certament, si l’home viu molts anys, que els visqui amb alegria, però que recordi també que els dies de tenebra seran molts; tot el que vindrà és un desengany.