1 I recorda’t del teu creador,ara que ets jove,abans no vinguin els dies dolentsi arribin aquells anysen què ja no dóna gust de viure;
2 abans no s’apaguin el sol i la llum,la lluna i els estels,i, després de la pluja,encara torni la nuvolada.
3 Aquells dies, tremolen els homesque abans guardaven la casa,els més vigorosos s’encorben;les dones que abans moliensón poques i deixen de moldre,les qui guaitaven per les finestresja només veuen foscor;
4 i es tanquen les portes del carrermentre s’apagala remor de la mola;l’home es llevaamb el cant dels ocells,però totes les cantúries es perden.
5 Llavors, una pujada espantai es té por de fer camí.L’ametller floreix,la llagosta s’engreixai la tàpera madura,però l’home se’n vaal seu estatge etern,i les ploraneres ja ronden pel carrer.
6 Sí, recorda’t del teu creadorabans no es rompi el fil de platai el llantió d’or s’esberli,abans no s’esmicoli la gerra a la fonti la corriola del pou es trenqui,