13 I em vaig adonar que la saviesa té més avantatges que la niciesa, com la llum en té més que la foscor:
14 «El savi té ulls a la cara,el neci camina a les fosques.»Però també em vaig adonar que l’un i l’altre tenen el mateix destí.
15 Em deia, doncs, a mi mateix: «La sort del neci serà també la meva; què en trec d’haver estat tan savi?» I concloïa que també tot això és en va.
16 Perquè el savi morirà igual que el neci, i el pas del temps tot ho esborra: al capdavall, del sa-vi, com del neci, no en perdurarà pas el record.
17 Per això vaig avorrir la vida, perquè vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món: tot és en va i afany inútil.
18 Vaig detestar tots els treballs amb què m’havia afanyat durant la vida, ja que n’hauré de deixar el fruit a l’home que em succeirà.
19 I qui pot dir si serà savi o neci? Tanmateix, disposarà de tot el que jo he guanyat sota el sol amb els meus afanys i la meva saviesa. També tot això és en va.