1 M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors.
2 Considero més feliços els morts, que ja no hi són, que no pas els vius, que encara viuen.
3 Però més feliç que els uns i els altres és el qui encara no ha nascut i no ha vist el mal que es fa en aquest món.
4 M’he convençut que tot l’esforç i tot l’èxit d’una obra és fruit de la rivalitat de l’un envers l’altre. També tot això és en va i afany inútil.
5 L’insensat s’està de braços plegats i es conforma a morir de fam.
6 Però més val un grapat de repòs que dues mans plenes de fatiga i afany inútil.