15 I això és una gran desgràcia: que se n’hagi d’anar tal com havia vingut. Què n’haurà tret de treballar en va?
16 És més: tots els seus dies es consumeixen en la foscor, el neguit, el sofriment i l’enuig.
17 La conclusió d’allò que he vist és aquesta: és bo que l’home mengi, begui i gaudeixi de la felicitat del treball amb què s’afanya sota el sol, durant els dies comptats de vida que Déu li dóna; aquest és el destí que Déu li assigna.
18 A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre’n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball.
19 Un home així no pensarà gaire en la brevetat de la seva vida, perquè Déu el fa estar atent al goig del seu cor.