24 Allò que existeix és distant i molt impenetrable: qui en traurà l’entrellat?
25 He tornat encara, amb tota l’ànima, a conèixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, i he après que la maldat és estupidesa, i l’estupidesa, follia.
26 I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n’escaparà, però el pecador hi quedarà atrapat.
27 Mira, diu Cohèlet: això és el que he trobat sospesant les coses una per una fins a fer-me’n un criteri.
28 He estat cercant fins ara i he arribat sols aquí: d’homes, un entre mil; de dones, ni tan sols una.
29 Això és l’únic que he entès: Déu ha fet íntegres els humans, però ells s’han buscat moltes complicacions.