1 Després d’això va morir el rei dels ammonites, i el va succeir el seu fill Hanun.
2 David es va dir: «Tractaré bé Hanun, fill de Nahaix, tal com el seu pare em va tractar a mi.» David va enviar, doncs, una ambaixada a expressar-li el condol per la mort del seu pare. Quan els enviats de David van arribar al país dels ammonites,
3 els principals dels ammonites digueren a Hanun, el seu senyor:– ¿Et penses que David t’ha enviat aquests homes per fer honor al teu pare i expressar el condol per la seva mort? ¿No és més aviat per observar i explorar la ciutat amb la intenció de destruir-la, que David ha enviat els seus ambaixadors?
4 Llavors Hanun va agafar els enviats de David, els afaità la meitat de la barba, els tallà els vestits pel mig a l’altura de les natges i els va fer marxar.
5 Quan ho comunicaren a David, va manar que sortissin a rebre’ls, perquè aquells homes estaven molt avergonyits. El rei els va fer dir:– Quedeu-vos a Jericó fins que us hagi crescut la barba. Després ja tornareu.
6 Els ammonites es van adonar que havien provocat David i enviaren missatgers a contractar vint mil mercenaris dels arameus de Bet-Rehob i dels arameus de Sobà, mil homes del rei de Maacà i dotze mil del rei de Tob.
7 David ho va saber i envià Joab amb les tropes escollides.
8 Els ammonites sortiren a combatre i van formar en ordre de batalla davant la porta de la ciutat, mentre els arameus de Sobà i els de Rehob i la gent de Tob i de Maacà prenien posicions a camp obert.
9 Llavors Joab, en veure’s amenaçat pel davant i pel darrere, va fer una tria de les millors tropes d’Israel i va formar una línia enfront dels arameus.
10 La resta de les tropes les confià al seu germà Abisai, perquè s’enfrontessin amb els ammonites,
11 tot dient-li:– Si ens guanyen els arameus, vine a auxiliar-me, i si us guanyen els ammonites, vindré jo a ajudar-te.
12 Sigues fort i lluitem amb coratge per amor del nostre poble i de les ciutats del nostre Déu. I que el Senyor faci el que li sembli millor!
13 Joab, amb la seva tropa, es va llançar a l’atac contra els arameus, i aquests van fugir.
14 Quan els ammonites veieren que els arameus fugien, ells també van fugir davant d’Abisai i entraren a la ciutat. Joab va suspendre la campanya contra els ammonites i se’n tornà a Jerusalem.
15 Els arameus, en veure que els israelites els havien derrotat, es van aliar tots alhora.
16 Adadèzer envià missatgers per mobilitzar els arameus de l’altra banda del riu Eufrates, i aquests van arribar a Helam. Tots estaven a les ordres de Xobac, general en cap de l’exèrcit d’Adadèzer.
17 Així que David va assabentar-se’n, mobilitzà tot Israel, va travessar el Jordà i es presentà a Helam. Els arameus van formar en ordre de batalla enfront de David i l’atacaren,
18 però van fugir davant d’Israel. David els va matar les cavalleries de set-cents carros de guerra i quaranta mil homes de les seves dotacions, i va ferir Xobac, general en cap de l’exèrcit arameu, que va morir allà mateix.
19 Tots els reis vassalls d’Adadèzer, veient que Israel els havia derrotat, van fer les paus i Israel els va reduir a vassallatge. Els arameus, en endavant, tingueren por d’ajudar els ammonites.